The structure and evolution of confined tori near a Hamiltonian Hopf Bifurcation

We study the orbital behavior at the neighborhood of complex unstable periodic orbits in a 3D autonomous Hamiltonian system of galactic type. At a transition of a family of periodic orbits from stability to complex instability (also known as Hamiltonian Hopf Bifurcation) the four eigenvalues of the stable periodic orbits move out of the unit circle. Then the periodic orbits become complex unstable. In this paper we first integrate initial conditions close to the ones of a complex unstable periodic orbit, which is close to the transition point. Then, we plot the consequents of the corresponding orbit in a 4D surface of section. To visualize this surface of section we use the method of color and rotation [Patsis and Zachilas 1994]. We find that the consequents are contained in 2D "confined tori". Then, we investigate the structure of the phase space in the neighborhood of complex unstable periodic orbits, which are further away from the transition point. In these cases we observe clouds of points in the 4D surfaces of section. The transition between the two types of orbital behavior is abrupt.Comment: 10 pages, 14 figures, accepted for publication in the International Journal of Bifurcation and Chao

Els Argentona, Vallmoll i el Pedrós

El propòsit d'aquest article és donar a conèixer l'evolució de la nissaga dels Argentona, els quals deteniren el senyoratge sobre diversos béns situats dins l'actual Alt Camp, si bé com a feu per a altres senyors, tal com veurem posteriormen

Seguiment de mol·luscs opistobranquis a la platja des Caials (Cadaqués, Alt Empordà). Contribució al catàleg del Parc Natural de Cap de Creus

Es presenten els resultats de les observacions de mol•luscs opistobranquis realitzades a la platja des Caials (Cadaqués, Parc Natural de Cap de Creus). Els mostrejos es realitzaren durant el dia, entre els 0 i 28 metres de fondària, que comprenien comunitats d’algues fotòfiles de llocs encalmats, comunitats infralapidícoles, alguers de posidònia, comunitats d’algues esciàfiles de llocs encalmats o precoral•ligen, coral•ligen i fons detrítics, incloent les restes del vaixell enfonsat Llanishen, que constitueixen un substrat entre els 13 i 17 metres de fondària. El número d’espècies observades ha estat 48: Cephalaspidea (1), Anaspidea (2), Notaspidea (1), Umbraculoidea (2), Ascoglossa (4); Nudibranchia (38) desglossats en: Doridacea (18) Arminacea (1),Dendronotacea (3) iAeolidacea (16). Es cita per primer cop a Catalunya l’eolidaci Piseinotecus gabinierei.This paper presents the results of our observations of opisthobranch molluscs in platja (beach) des Caials (Cadaqués, Cap de Creus Natural Park, Girona, Spain). Samplings were conducted during the day, between 0 and 28 meters of water, including well lit algal communities, species that live beneath stones, Posidonia meadows, poorly lit algal environments, precoralligenous, coralligenous and detritic biocoenosis, and the remains of the Llanishen shipwreck, that conform a biotope between 13 and 17 meters of depth. The total number of species positively identified was 48, distributed as follows: Cephalaspidea (1),Anaspidea (2), Notaspidea (1), Umbraculoidea (2), Ascoglossa (4); Nudibranchia (38) subdivided into Doridacea (18) Arminacea (1), Dendronotacea (3) i Aeolidacea (16). Among these, for the first time in the Catalonian coastal waters, we recorded the aeolidacean Piseinotecus gabinierei

La comunicació verbal en el marc escolar

La investigació presentada en el llibre de M. Rosa Solé La comunicació verbal en el marc escolar parteix de la importància que avui tots els treballs realitzats en el camp de la Psicologia i de la Sociolingüística donen al fet comunicatiu en l’adquisició del llenguatge, i se centra en l’estudi de la comunicació verbal en el marc escolar. La hipòtesi formulada per l’autora és que el conjunt de funcions assignades per la tasca docent ha de reflectir-se tant en l’actitud del mestre com en la seva competència comunicativa

Els bens de Gal·les

Al conte Els bens de Gal·les Garreta, C. i Cebrián, M. expliquen com els bens de Gal·les sempre mengen herba, sembla que ni es miren el sol -quan en fa-, ni senten la pluja, però tot i el seu posat indiferent, els bens de Gal·les volen saber moltes coses del món que els envolta. Amb una certa ironia i humor gal·lès aquesta narració ratlla els límits de la més genuïna literatura anglosaxona, el non-sense

Adéu Escola, adéu!

La nova Universitat ha fet la proposta -ja està aprovada- de la creació de diversos Departaments, on quedaran adscrits els professors segons la seva docència i la seva recerca. Bé, doncs als professors de l'antiga Escola de Mestres, que tenim una docència clara, perquè ensenyem a futurs mestres, i una recerca renovada i amb grans possibilitats de creixement immediat, com en tantes altres universitats nacionals i internacionals, no se'ns ha donat la gràcia de formar un Departament propi, com si no tinguéssim cap objectiu comú, hem quedat repartits i disgregats en diversos Departaments

Allà d'on vénen els contes

Els reculls de contes d’arreu del món han anat proliferat, amb una tria de narracions de diverses cultures amb l’objectiu d’ajudar en la construcció de valors de convivència, com pot ser la interculturalitat. S’espera d’aquests contes que aportin informació sobre altres cultures de manera que aquest coneixement ajudi en l’acolliment dels nouvinguts, però algunes vegades aquests mateixos alumnes desconeixen les llegendes pròpies, com ara la del Pont de Diable de Tarragona. Curiosament en alguns d’aquests reculls de contes d’altres països ens trobem amb certes similituds amb històries conegudes, com ara El conte de la lletera, El millor pretendent del món, etc. Si volem saber la raó d’aquestes semblances, hem de buscar les arrels, hem d’anar allà d’on vénen els  contes, i aquestes vénen d’una de les cultures més antigues que coneixem, la cultura índia. Aquesta cultura té un llibre de contes, el Panxatantra, que junt amb el Mahabharata i el Ramayana, formen el conjunt d’obres més antigues de la literatura universal

L’adaptació dels contes populars: La Caputxeta vermella

De tots els contes de Perrault –ja ho predeien els exemples anteriors– La Caputxeta vermella és el més popular. En el cas de molts pares novells, és quasi el primer conte que poden explicar sense perdre’s, i a la majoria de nois i noies, tot i que el recorden bé, els és difícil saber qui, quan i com els el van explicar per primer vegada: tenen la sensació que el saben de sempre. I és que per a moltes persones els records de la narració oral d’aquest conte queden emmarcats amb la visió de les imatges d’un llibre o d’un film de dibuixos animats

El Joc dels cotxes

Amb un toc de bon humor M. Àngels Ollé i Glòria Fort ens mostren amb el llibre El joc dels cotxes com un joc ben senzill, baratet i molt urbà pot entusiasmar els menuts. Si no podem sortir de casa i ens avorrim, juguem a repartir-nos els vehicles que veiem passar, del balcó o la finestra estant. N’hi ha de totes les menes: esportius, de luxe, motos, i fins i tot bicicletes. També ens els podem intercanviar

El dia que jo vaig néixer

Amb un text senzill, frases curtes i directes, Ignasi Blanes descriu amb tendresa els primers records de qualsevol nen al llibre El dia que jo vaig néixer. Els dibuixos del conegut il·lustrador Pere Prats mantenen el to de senzillesa narrativa del conte. Una història, doncs, on tots els nens hi poden trobar la seva